L’EMPOBRIMENT, O NO, DE LA LLENGUA

La supressió de la majoria d’accents diacrítics ha encetat una discussió sobre si aquest fet empobreix la llengua o, ans el contrari, la modernitza. La polèmica està servida.

A partir d’aquí quan algú arriba a una certa edat en què té uns pares que ja vuitantegen i compara la parla dels pares amb la dels fills i el jovent en general constata l’empobriment progressiu que està patint la nostra llengua. Si a més s’és un nostàlgic i un sentimental de la llengua en la qual un s’ha fet gran ja es voreja la desesperació.

Ara ja al matí ningú es lleva, tothom s’aixeca. Un cop llevats ja cap mare peix l’esmorzar el seu fill, sinó que l’hi dóna. Després a corre-cuita se’n va a guanyar-se les garrofes, mentre espera amb candeletes que arribin les vacances i poder estar sense fer brot.

Quan es va a cal sastre a fer-se un vestit a mida mai no s’ha de pagar per endavant ja que músic pagat fa mal so; si aquest vestit es fa malbé al cap de quatre dies és que ha durat de Nadal a Sant Esteve.

Així mateix quan algú treballa per altri no pot disposar del seu temps com vol perquè qui té el cul llogat no seu quan vol. A sobre probablement no li tocarà mai la loteria perquè, com tothom sap, sempre plou sobre mullat i la loteria li tocarà a algú que ja lliga els gossos amb llonganisses amb la qual cosa no va curt d’armilla.

En definitiva tenim mala peça al teler perquè encara que cada terra fa sa guerra amb la llengua no podem dir tants caps tants barrets per tant cal posar fil a l’agulla i abans de perdre bous i esquelles fer veure al jovent que ser modern no és incompatible amb fer un ús ampli de la seva llengua.

Comments are closed.